de desembre 17, 2017        Inici de sessió      

Fidels a la Reina, 

Pare anem amb tu

 P.Kentenich   
es-ESca-ES
 
Qui té una missió ha de complir-la

"Qui té una missió ha de complir-la, encara que condueixi a l'abisme més profund i fosc, encara que un salt mortal segueixi a un altre", deia amb serenitat i total convicció, al capvespre del dia 31 de maig de1949, en la capelleta encara no del tot conclosa, als peus de la serralada andina, el Pare José Kentenich. Tenia en aquell temps 64 anys. Aquestes paraules eren fidel reflex de la seva vida.

Nascut el 18 de novembre al poblet de Gymnich (Alemanya), a partir dels seus nou anys va ser internat, durant els cinc següents, en un orfenat en Oberhausen. El 1899 ingressa al Seminari Menor dels Pares Palotinos en Ehrenbreitstein. El 1904 comença la seva noviciat. Al cap de sis anys de dures proves-una salut molt fràgil, crisi de fe que es perllonguen per anys i un primer rebuig dels seus superiors en tractar el seu accés a l'ordenació sacerdotal-és ordenat ministre de Crist el 8 de juliol de1910. Comença llavors una carrera que conclourà gairebé 60 anys més tard, en morir sobtadament, el 15 de setembre de 1968, a la Muntanya Schoenstatt, després de celebrar la Santa Missa.

Professor de llatí i d'alemany, Director Espiritual en el Seminari Menor dels Pares Palotinos en Schoenstatt. Fundador del Moviment Apostòlic de Schoenstatt. Famós predicador de recessos per sacerdots en la dècada del '20 i la del '30. Perseguit pel nacionalsocialisme. Presoner en el camp de concentració de Dachau. Apòstol internacional (1947-1952). Desterrat a Milwaukee (1952-1965). Rehabilitat el 1965, va treballar activament en Schoenstatt i Alemanya els últims tres anys de la seva vida.

Els éssers humans, per la nostra condició sensible, busquem trobar Déu, i al diví, encarnat en persones humanes concretes. L'home no pot viure sense arquetips. No pot sentir-se atret per una religió purament intel · lectual, desencarnada. Normalment arribem a la realitat invisible, el Déu viu, a través de signes visibles que ens ho fer proper a la terra. Per això els homes i dones de Déu sempre són necessaris. Avui més que mai. Diu el Concili Vaticà II: "en la vida d'aquells que, sent homes com nosaltres, amb major perfecció es transformen a imatge de Crist, Déu manifesta al viu davant els homes la seva presència i el seu rostre" (Església, 50). I també ensenya el Concili que, davant el fenomen massiu de l'ateisme contemporani, és tasca de l'Església fer "transparents" i "com visibles" a Déu Pare i el seu Fill Jesucrist (Església i Món 21).

 
La seva infància i joventut.

Joseph Kentenich va passar els primers anys de la seva vida al poble de Gymnich, districte de Rhein-Erft-Kreis sud-oest de Colònia, Alemanya. Va ser fill natural de Matthias KOP, administrador de la Granja Heuser en Oberbolheim, i Katharina Kentenich, empleada domèstica d'aquesta granja. Per raons desconegudes, Mathias i Katharina mai contrayeron matrimoni, tot i així, se sap que Joseph mantenia comunicació amb el seu pare, i el va arribar a visitar en nombroses ocasions. A causa del context d'il · legitimitat de Joseph, aquest es va criar a casa dels seus avis materns (Matthias Kentenich i Anna Maria Blatzheim), on la seva mare va tornar en trobar embarassada.

Durant la infància de Josehp, la seva mare es va veure obligada realitzar treballs domèstics de vegades fora del seu Gymnich natal, per la qual cosa el 1891 es muden per alguns mesos a Estrasburg, on Katharina Kentenich trobar treball al servei d'una família acomodada. Després de diverses mudances i les difícils condicions en què es trobaven, Katharina decideix internar al seu fill al Orfenat de Oberhausen en l'any de 1894, comptant ell amb vuit anys d'edat. Aquest fet va marcar profundament la vida del jove Joseph, doncs segons ell mateix va confessar anys més tard, va ser el moment en què el carisma marià que imprimiria a l'Església es va fer present en la seva vida per primera vegada. El dia del seu ingrés a l'institut, abans d'acomiadar, la seva mare es va dirigir a una representació de la Verge de Pompeia, i davant l'estàtua li confia i consagra el seu fill, demanant-li que ho eduqui i el cuidi, funcions pròpies d'una mare, la responsabilitat ella es veu obligada a abandonar ia transferir a la Mare de Déu. Aquest acte de consagració serà més endavant el pilar fonamental del carisma marià del P.Kentenich, el de l'encàrrec de ser educat i cura per la Mare de Déu, que així com ella va educar a Jesucrist, que també eduqui els que es consagren a ella per assemblar més a Crist.

El 1897 Joseph Kentenich rep la Primera Comunió al Orfenat de Oberhausen, dirigit per un sacerdot i assistit per religioses. Aquest mateix dia li confirma a la seva mare el seu desig de ser sacerdot. La seva mare el va instar a resar molt i va començar a assessorar-se sobre el més convenient per al nen. Aconsellada pel P. Savels, director de l'orfenat, temps més tard va conduir al seu fill cap al Seminari Menor dels Pares Palotinos en Ehrenbreitstein, al qual va ingressar el 23 de setembre de 1899. El jove Kentenich va cursar allí els estudis secundaris entre 1899 i 1904, després dels quals va iniciar la carrera de Teologia i Filosofia a Limburg. Durant els seus anys d'estudi va ser reconegut com un estudiant brillant, amb una intel · ligència que sorprenia a professors i companys per igual, destacaven no només la seva gran capacitat intel · lectual, sinó també la seva inclinació cap a la recerca i aprofundiment de la veritat. Els seus professors recorden el seu esperit crític i la seva profunditat intel · lectual, molt superior a la resta dels seus companys. Alhora, Joseph va començar a patir els seus problemes de salut, moltes vegades convaleciendo per la seva debilitat pulmonar.

El 8 de juliol de 1910 va ser ordenat sacerdot a Limburg, a la Capella de la Casa de Missions de la Societat Palotina, celebrant la seva Primera Missa l'endemà passat.


 
  Copyright (c) 2017 Schoenstatt Valldoreix   Condicions d'ús  Declaració de privadesa